Corea, un conflicte permanent
Un 23 de juny de 1952 els Estats Units bombardejaven Corea del Nord, de règim comunista. El conflicte havia començat dos anys abans i s'havia convertit ràpidamnet en una guerra internacional. L'efemèride ens ha portat a recuperar un article que explica l'origen de l'enfrontament entre Corea del Nord i Corea del Sud.
Una de les àrees més tenses del món.
Les notícies sobre Corea del Nord apareixen molt sovint en els mitjans de comunicació. Llegim i sentim comentaris al voltant del seu líder, Kim Jong Il, del seu peculiar sistema polític, de les diferències de desenvolupament entre el nord i el sud de Corea, del segrest de ciutadans japonesos perquè facin tasques d’espionatge per al règim de Piongyang... Però sobretot contemplem com s’associa Corea del Nord amb una situació de conflicte latent que pot esclatar en qualsevol moment. I tot això amb armament atòmic en els dos bàndols. Aquest és un conflicte que té com a centre neuràlgic la frontera entre les dues Corees, també anomenada zona desmilitaritzada. Aquest és, sens dubte, un nom irònic per referir-se a una de les àrees més tenses i militaritzades del món, amb incidents armats continus, tant a la zona terrestre com a la marítima. Però com s’ha pogut arribar a aquesta situació i per què, tants anys després, es manté?
Un conflicte que s’allarga
El fet clau per entendre la realitat actual de les dues Corees és que la guerra, iniciada l’any 1950, encara no s’ha acabat. I no s’ha acabat perquè mai no s’ha signat una pau, sinó un armistici. I un armistici no representa la fi del conflicte, sinó el cessament dels combats. És a dir, el 27 de juliol del 1953 es va decidir aturar els combats al paral·lel 38 i crear una zona frontera desmilitaritzada des de la qual els dos estats coreans es vigilen l’un a l’altre. Són, per tant, dos estats que estan tècnicament en guerra des de fa 57 anys! Aquest fet és el que permet entendre que la mal anomenada zona desmilitaritzada sigui una de les zones més militaritzades del món, ja que, de fet, el conflicte es podria reiniciar en qualsevol moment. I això explica també que Corea del Nord s’hagi dotat d’armament nuclear, ja que li proporciona una gran capacitat dissuasiva davant qualsevol atac de Corea del Sud i els seus aliats, principalment els Estats Units i el Japó. No oblidem que, per exemple, un míssil amb càrrega nuclear triga només 10 minuts a arribar des de Corea del Nord fins a Tòquio. I aquí és on hi ha el risc potencial més gran, ja que ens referim a un conflicte en què gairebé tots els protagonistes disposen de la bomba atòmica: la Xina, Rússia, els Estats Units i, naturalment, el règim de Kim Jong Il, fill de l’anterior líder coreà i actual home fort del país.
D'altra banda, no podem oblidar que ni la Xina ni Corea del Sud tenen cap interès en una ensulsiada del règim nord-coreà, ja sigui per temor a una allau de refugiats, ja sigui, com en el cas de la Xina, per raons geopolítiques. Totes aquestes causes ens porten a la realitat actual, que mostra la pervivència del darrer vestigi de la guerra freda, amb el testimoni sagnant d’una frontera militar carregada de tensions, amb incidents freqüents i amb una situació congelada des de fa més de mig segle.
